Diuen que el dia d'Acció de Gràcies ve de la primera vegada que es van creuar les cultures europees i americanas (aborígens). Quan els europeus van arribar a Amèrica es van trobar amb el final de temporada de collita dels aborígens americans, com a unió i arribada dels europeus a Amèrica van compartir menjars on d'aquí va sortir el dia de Thanksgiving, un dia d'unió i de gràcies on la base és el menjar i la unió de les persones.
Així que, com no podia ser menys, nosaltres també haviem de celebrar aquesta tracició americana tant arrelada. Aquí és molt típic convidar a les persones a taula per aquest dia, ells s'asseguren que ningú no es quedi sense companyia familiar per celebrar-lo. Pregunten als nouvinguts, a gent que saben que no tenen familia a Amèrica (com nosaltres) si tenen taula per compartir. A nosaltres, el jefe del Jordi, l'Andrew i la seva dona Nicole, ens van convidar per Thanksgiving Day.
Va ser curiós que, la setmana passada, un company de feina del Jordi també ens va oferir taula per celebrar Thanksgiving però ja li vam dir que ens havien convidat. Tot i que no vam anar a casa d'aquest noi, ell estava ben content de que tinguessim una familia que ens acollís. Ja us dic que per ells aquest dia és tant important com Nadal. És increible!!
Doncs...dijous...22 de novembre (per mi un dia especial, Santa Cecilia, la meva patrona, patrona dels músics) pel matí ben d'hora (com sol dir en Guardiola) ens vam llevar amb el Jordi per cuinar el plat que duriem a taula (és molt típic que tohom ha de dur alguna cosa cuinada, recordeu que originariament és va crear el dia com a intercanvi de cultures i menjar) nosaltres, vam cuinar una quiché (plat francés) que la Montse Nicu amb mooolt d'amor i paciència em va explicar com fer-la! (Gràcies Montseta)
Un cop acabada la quiché (que per cert, ens va quedar boníssima) vam empolainar-nos i cap a Keuka Park a casa de l'Andrew i la Nicole. Ells també havien convidat uns amics (ben peculiars, s'ha de dir...) que vivien allà mateix.
Vam fer un bon dinar, ens vam menjar el magnífic Turkey (o sia, Gall d'indi) i desprès d'unes quantes copixueles de vins internacionals (s'ha de dir que tots eren europeus o sudamericans) i feta la foto de grup a la taula vam passar un dia de Thanksgiving autèntic i americà!
Fins aviat Blogger!
Aquesta quiche té una pinta espectacular...a veure si ens passes la recepta (amb permís de la teva amiga, es clar)....jejeje...molts petons!!!
ResponElimina