ROAD TRIP TO FLORIDA!

Ja hem començat el nostre viatge de Nadal! Ja estem en marxa cap al Sud, Florida ens espera! 

De moment, ens hem recorregut la part nord del nostre viatge. Passant per Philadelhpia i parant a Washington DC. 

A Philadelphia hi hem passat una nit. Vam arribar-hi diumenge a les 14h (5h de viatge), vam deixar el cotxe i agafant el tren vam arribar al centre per instal.lar-nos a Applehousing, un alberg juvenil molt recomanable per viatjar. Un cop explicades totes les indicacions de l'alberg vam decidir anar a dinar i fer la ruta de la Independència. Vam passar per la Independence Hall per veure un video de la història de la independència d'Amèrica, o sigui, com Amèrica va passar de tenir colònies a tenir Estats Independents i acabant per la gran visitada Liberty Bell, una campanota trencada on tothom vol fer-se fotos de manera indiscriminada i impacient. Un cop feta la vistia obligada vam veure Philly de nit arribant al City Hall (Ajuntament). Això si que es un bon ajuntament! Un bon palau amb quatre pisos d'alçada amb decoracions a l'estil greco-romà rodejat per escultures eqüestres de grans conqueridors. Vam passar per Chinatown per meravellar-nos del món xinès, això si que es un gran bazar xinès!!

Dormida la primera nit amb mal de cap i llums que no s'apagaven, ens hem llevat deicidits per acabar de veure quatre coses que ens interessaven de Philly i desprès cap a la capital d'Amèrica, Obama's House o sia, Washington DC.

Una vegada instaurada la constitució, les llibertats britàniques del poble Americà i decidida la separació independent d'estats van dir: ens faria falta una ciutat que fos el centre neuràlgic de comandació d'aquest gran país que hem creat així que, Maryland posa una mica d'aquí i Virginia una mica d'allà i en aquest tros de terra hi construirem Washington!! Construir una ciutat de nou on hi viuen 400.000 persones i on en dies de "work" superen els 4.000.000! No m'he equivocat no! Es així! America is diferrent! Oi tant!

Ara estem allotjats a un altre alberg juvenil anomenat Duo housing, també molt recomanable! És com estar a casa, tens una cuina per fer-te el menjar i un menjador fantàstic on menges en comunitat. Aquesta nit hem fet amics japonesos. Hem conegut una parella de japonesos, Risa i Shinishi que han estat dos anys a Honduras (així que parlen spanish) fent de mestres i ara donen la volta al món. Dos japonesos més que estan de viatge i un noi americà. Hem tingut un sopar molt entretingut, divertit i cultural, hem après una mica de japonès i tot!! 

I ara, que tenim una estona lliure ens posem al dia de tot, blog inclòs! Demà tenim dia mogut per anar a visitar tots els monuments importants de la ciutat (White House, Pentagon, Memorial...) els museus els visitarem dimecres, demà dia de Nadal està tot tancat.
Demà al blog us penjarem les fotos de la visita a la Washington institucional.

Bona nit Bloggers!!!

THANKSGIVING DAY (Dia d'Acció de Gràcies)

Diuen que el dia d'Acció de Gràcies ve de la primera vegada que es van creuar les cultures europees i americanas (aborígens). Quan els europeus van arribar a Amèrica es van trobar amb el final de temporada de collita dels aborígens americans, com a unió i arribada dels europeus a Amèrica van compartir menjars on d'aquí va sortir el dia de Thanksgiving, un dia d'unió i de gràcies on la base és el menjar i la unió de les persones.

Així que, com no podia ser menys, nosaltres també haviem de celebrar aquesta tracició americana tant arrelada. Aquí és molt típic convidar a les persones a taula per aquest dia, ells s'asseguren que ningú no es quedi sense companyia familiar per celebrar-lo. Pregunten als nouvinguts, a gent que saben que no tenen familia a Amèrica (com nosaltres) si tenen taula per compartir. A nosaltres, el jefe del Jordi, l'Andrew i la seva dona Nicole, ens van convidar per Thanksgiving Day. 

Va ser curiós que, la setmana passada, un company de feina del Jordi també ens va oferir taula per celebrar Thanksgiving però ja li vam dir que ens havien convidat. Tot i que no vam anar a casa d'aquest noi, ell estava ben content de que tinguessim una familia que ens acollís. Ja us dic que per ells aquest dia és tant important com Nadal. És increible!!  

Doncs...dijous...22 de novembre (per mi un dia especial, Santa Cecilia, la meva patrona, patrona dels músics) pel matí ben d'hora (com sol dir en Guardiola) ens vam llevar amb el Jordi per cuinar el plat que duriem a taula (és molt típic que tohom ha de dur alguna cosa cuinada, recordeu que originariament és va crear el dia com a intercanvi de cultures i menjar) nosaltres, vam cuinar una quiché (plat francés) que la Montse Nicu amb mooolt d'amor i paciència em va explicar com fer-la! (Gràcies Montseta) 

Un cop acabada la quiché (que per cert, ens va quedar boníssima) vam empolainar-nos i cap a Keuka Park a casa de l'Andrew i la Nicole. Ells també havien convidat uns amics (ben peculiars, s'ha de dir...) que vivien allà mateix. 

Vam fer un bon dinar, ens vam menjar el magnífic Turkey (o sia, Gall d'indi) i desprès d'unes quantes copixueles de vins internacionals (s'ha de dir que tots eren europeus o sudamericans) i feta la foto de grup a la taula vam passar un dia de Thanksgiving autèntic i americà!

                                            

Fins aviat Blogger!

QUE SOU CATALANS??

Ahir divendres, el Jordi i jo, ja teniem programat des de feia un mes anar a veure un concert, el concert de Nadal del Cor Chorale de la Universitat de Cornell. 

És el cor de la uni on hi poden cantar totes les persones vinculades a Cornell, ja siguin profes, alumnes, staffs, spouses... així que, fa un mes, vaig enviar-li un mail al seu director per a que em fes una audició per entrar-hi. Ahir desprès del concert vaig parlar amb ell i al Gener em farà l'audició. Quines ganes!!

Lo curiós del dia d'ahir va ser a la sortida del concert. Estàvem a fora de l'esglèsia Sage Chapel, intentavem abrigar-nos (fa un fred que pela, ahir ja va nevar de valent!!) i entre paraules i frases catalanes sentim... QUE SOU CATALANS???? El Jordi i jo ens vam mirar sorpresos i vam contestar...sí...una dona de bracet d'un noi indi ens diu: Ahh doncs jo també!!! Encara no ens ho podem creure... 

Parlant parlant, ens pregunta: d'on sou? El Jordi respon: de Casserres i l'Anna de Lleida. Ella ens contesta: Jo també sóc de Lleida, em dic Lourdes Casanova. Encara no surto de la meva sopresa!! Ens assegura que a Ithaca hi ha dos catalans més, un és l'economista Germà Bel (un economista molt important, catedràtic de la UB i que en ocasions ha sortit per la Tv3 fent apel.lacions a l'estat actual econòmic) i ens comenta que un dia farem un sopar de germanor de catalans a Ithaca!! Ens va donar el seu mail per a tenir el contacte. 

Desprès de parlar-ne em comenta: Potser coneixes al meu germà? és el dermatòleg Casanova!! Increible! ja que aquest Dr. Casanova és el dermatòleg on la meva mare hi ha anat tota la vida!!! 

Es ben bé que el món és un mocador!!! A més a més, la Lourdes canta al Cor Chorale!! Increible!

Un cop arribats a casa...el Jordi i jo encara no ens creiem el què ens havia passat... i vam arribar a la conclusió que no podem anar tant tranquils per Ithaca pensant que no ens entenen!! :)

Us deixo unes fotos del concert!

                 

                     

Fins aviat Bloggers!!