#25N

Després del 25N ve el 26N, oi?

Això diuen, desprès del 25 ve el 26 i desprès el 27...i es que al cap i a la fi, tot passa... i com diu un amic meu "tal dia farà un any", i és ben veritat. Ha estat una jornada intensa, l'hem viscuda lo més forta que la podriem viure i des del principi ja ha estat un Odissea per nosaltres, han estat per tots els catalans unes eleccions senyalades al calendari històric d'un mateix. 

Com molts ja sabeu, hem tingut els nostres petits grans problemes per a poder exercir el nostre dret a vot. Per sort, el Jordi, va poder votar dissabte a últim moment però jo, malauradament, no ho he pogut fer. Tot i així, al final, aquest matí he pogut trobar una ànima bondadosa que ha decidit anar a votar per mi (vaig fer un video on demanava aquesta ajuda i explicava lo important que és anar a votar) Gràcies!

Per fer un petit resum del que hem viscut avui, la sensació ha estat... estar molt a prop del nostre país. 

Hem preparat a la taula del menjador un desplegament informàtic que ens ha ajudat a estar al dia de tot el que passava a les eleccions 2012. Jo tenia al portàtil, en primera plana, el canal Tv3 posat en directe des del Palau del Parlament, en un raconet de la pantalla hi tenia el Twitter, en una de les pestanyes de l'explorador el Facebook per poder comentar la jugada amb els amics connectats i en un altre raconet, els meus pares amb Skype comentant l'escrutini. El Jordi tenia al seu ordenador portàtil el Facebook, el Twitter i el Photoshop per anar retocant fotos i montatges que anava penjant al Facebook, a l'Ipad hi escoltàvem la radio (Rac1 per les eleccions i a Rac105 el fútbol Barcelona-Llevant) i a la mateixa Ipad i a l'Iphone hi teniem la gran aplicació que ha fet la Generalitat per seguir en el moment l'escrutini de cada municipi i comarca. 

L'escrutini ha estat molt ajustat i interessant. Fins a l'últim moment no han quedat clares les coses, i els escons s'han repartit fins al final. Mentre s'anàven escrutant els vots, amb el Toni Santiago compartiem sensacions i emocions...ara el PP empatat amb PSC, ara ERC no acaba de sortir, que si C's treia massa vots...ha estat divertit, entretingut i amb la sensació d'estar molt a prop de tot i de la nostra terra. Mentrestant, amb els cosins del Jordi (Marquets i Torretes) també comentavem la jugada pel Whatsapp.

Una gran jornada electoral envoltats de gent i de milions de sensacions i nervis. 

Al final la cosa s'ha acabat de decidir i la realitat ha estat que, el poble català ha pogut parlar a les urnes  i ha decidit posar-ho difícil als polítics. Seria tant simple si ho fèssin com a Amèrica...dos candidats i punt! però s'ha de dir que llavors no hi haguès hagut la emoció que hem tingut a Catalunya. 

Resultats provisionals al Parlament. (encara falten els vots per correu i mirar les irregularitats que han hagut durant tot el dia, falses paperetes, paperetes d'altres comicis insertades, paperetes dobles...)

Bona nit Bloggers!! i...

Visca Catalunya!! Independent!!! (si pot ser!)

ENTREVISTA AL DIARI REGIO7

Benvolguts,

Avui, amb el permís de la propietària del Blog em prenc la llibertat d'escriure per primera vegada i presentar-vos una entrevista que avui mateix (Dijous, 22 de Novembre de 2012) s'ha publicat al Diari Comarcal Regió 7. Ens fa molta il.lusió i per això hem pensat que a vosaltres també us en faria. A més a més descriu molt bé la zona i les experiències en aquesta nova terra d'aventures.

Disfruteu-lo.

(Jordi) amb el consentiment de l'Anna. Jeje.

DIVENDRES I DISSABTE D'EMOCIONS!!

Hi Bloggers!

Estic realment emocionada...he viscut la primera sessió de sociabilització de la meva persona... era divendres i desprès d'un llarg dia per casa fent feina, roba, planxa... el Jordi m'envia un missatge i em diu: Anna, prepara't i vine'm a buscar al bus que anirem a fer una cervesa al Big Red Barn. A On? Sí dona, allà on et vaig dir que els estudiants i staffs de la uni van a fer la cervesa que els divendres costa 1$!! Ho heu sentit bé amics, cervesa a 1$ (0,80 centims/euro) 

Em canvio, m'arreglo, em poso maca i... a buscar al Jordi a la parada de bus. Aparquem i...entrem al Big Red Barn.

Imagineu-vos: un local de fusta, amb tres o quatre entrades, dos pisos, taules i cadires de fusta, una barra amb una màquina enregistradora que cobrava dollars per un tub, dos nois carregant files de gots de plàstic interminables amb dos tipus de cervesa, una taula rodona on pots servir-te tantes vegades com vulguis (GRATIS!!!) tres tipus d'acompanyament (natxos amb salsa mexicana, patates ondulades i palometes) que es van carregant a base que s'acaben i ni uuuuuna taula ni cadira buida per poder seure! Estava pleeeeee a petar!!!!! 

Una vegada vam trobar algun lloc petit, sota una finestra, ens vam prendre les nostres cerveses i les nostres racions de tapes de patates. El Jordi em comenta: "Veus aquell noi indi? és diu Vinay i puja i baixa amb mi al bus que va a Geneva. És un noi molt maco i és un dels que em dóna conversa (que aquí ja és estrany)" 

Al cap d'una estona, s'apropa i ens diu que si ens volem afegir a la taula on és ell amb uns amics i la seva xicota. A mi se'm van il.luminar els ulls!! Per fi parlaré amb gent que no és el meu marit! Estic realment emocionada!! 

Desprès d'una hora i escaig de xarrera amb el Vinay i la seva xicota, l'Elena una noia alemana, un canadenc i un puertoriquenyo (que parlava espanyol) on vam parlar sobre Catalunya, la independència, la llengua, els estudis, hobbys i com no el temps, ens vam despedir vora les 7 de la tarda, que ja tancava el garito...a les 7!!! nosaltres que tanquem els bars a la una de la matinada com a molt d'hora...aquests americans van a un altre ritme...ja ho veieu... 

Però...sopresa...ells l'endemà anaven a veure el Hoquei sobre gel...ens comenten: voleu venir amb nosaltres?? SIIII!!!!! clar!!!

Dissabte matí, últim partit de temporada d'hivern de Football (vam perdre) i per la tarda un partit emocionant de Hoquei Gel. Un esport on tot s'hi val. Es reparteixen llenya per un tub i pocs gols. Vam empatar 1-1. Va ser una estona molt interessant!!! Hoquei amb bona companyia. Fins la pròxima.

Fins ben aviat Bloggers!

PD: aquí us deixo el link d'un video... és molt més impactant veure-ho en directe! Tot un estadi cantant a una!! no es pot negar que ells ho senten...

SETMANA MOGUDETA

Hola a tothom!!

Aquesta setmana passada no vaig fer cap entrada nova al Blog. Primer de tot, disculpar-me. Gràcies a alguns seguidors que m'han insistit en fer nova entrada, em trobo avui davant de l'ordenador per explicar-vos la passada setmana. 

He estat malalta...si...el meu primer estat negatiu de salut a terres americanes. Alguns se'n van enterar pel Facebook, altres per skype...però vaig estar la setmana passada de dimarts a dissabte malaltona. 

La setmana passada la iniciava, com sempre, anant a pilates (era dilluns), la classe genial, l'estona de relaxació pilatera amb la profe escultural (que es diu Selina, clar que té un nom) va anar fantàstica!! Vaig passar el dia molt bé... però l'endemà ja vaig veure que la meva panxa no tenia la mateixa reacció natural de cada dia. Mal estar, sensació de pesadesa, no tenia molta gana...vaig pensar: "potser estas nerviosa perque demà marxa el Jordi cap a Itàlia" si, si, ho heu llegit bé, cap a Itàlia. El Jordi ja tenia muntat aquest viatge a Itàlia de cinc dies per rebre un premi per la seva tesi. Així que, em tocava dur-lo el dimecres a Syracuse a agafar el vol que el duria a Europa. Jo em quedava sola cinc dies...i ja els iniciava malament. La primera nit S.J (Sense Jordi) febre, mal de panxa, tremolins, diarrees...fatal...

I així vaig estar la resta de la setmana, soleta a casa i passant un calvari de gastrointeritis aguda... em marxa el marit i emmalalteixo... 

Així que, no tenia molts ànims per escriure al blog.

Ara ja estic recuperada, aquesta setmana explicaré les coses endarrerides que tenia en ment.

Gràcies per l'atenció Bloggers.

I els que demà feu vaga ànims amb la protesta i els que no en feu també esteu en el vostre dret. 

Fins aviat!!! 

DISSABTE DE CASCADA

Com aprofitar el dissabte quan fa mal temps?? Fent una excursió de bon matí!!

Què fem demà Jordi? Doncs com que farà molt fred i potser plou, per que no anem a fer una excursió a veure les Taughannock Falls!!

Així que, de bon matí, ens llevem, fem el cafè, ens posem el "tabardo"(que diria la meva mare) pels de no Lleida és un abric de tapar, uns guants, gorro, unes bones bambes, esmorzar i...cap a caminar!!

Un cop arribats al "Taughannock Falls State Park", hem aparcat el cotxe i hem engegat el camí cap a la cascada, perque diu "falls"en plural però només n'hi ha una de "fall"... de graaan "fall"

Desprès de caminar 15minuts (graaaaan caminada) ens hem encarat a les Taughannock Falls! s'ha de dir que impressionen, ara que ha estat plovent durant molts dies, baixava una gran cortina d'aigua. Quan el Jordi hi va anar el mes passat, no hi havia tant aigua...

Desprès de contemplar la cascada, ens hem fet unes fotos amb el paisatge i cap a esmorzar. Ha estat una passejada ben bonica de tardor.

Fins la pròxima Bloggers!

HI HAVIA UNA VEGADA...

"Hi havia una vegada un noi i una noia que feia molt temps que es coneixien. Havien anat a viure junts, havien emprès molts camins, van conèixer molta gent, tenien molts projectes i molts per fer, tenien il.lusions i aventures per fer i saber... i un dia, d'allò més inesperat, va arribar una notificació... tenien una nova vida per conèixer, un lloc molt diferent de tots el que havien anat vivint i amb unes aventures noves per emprendre. Ho van parlar, ho van mirar, remirar, s'ho van pensar molt i desprès de donar moltes voltes a totes les possibilitats, van decidir acceptar aquest nou camí que la vida els havia posat davant, fins i tot es van casar!! ;)"

I aquesta és la història del Jordi i l'Anna! 

Nooooo, que encara queda molt per explicar...aquesta és la historieta que els hi contariem als nens però per a què tots ho entengueu, ara ho explicarem amb totes les dades.

Pels que no ho sabeu, el Jordi desprès d'estudiar tot lo estudiable, va decidir fer el doctorat. Una aventura de cinc anys que ens ha dut moltes alegries i alguns moments no tant bons. Han estat cinc anys molt durs, tant pel Jordi com per mi. Ell dedicava gran part del seu temps a la Tesi, una tesi d'investigació sobre noves tecnologies aplicades al món de l'agricultura, a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Castelldefels (A Castefa jejeje)

Aquesta tesi va fer que ell creixés com a professional de la matèria (maquinària agrícola) i que en moltes ocasions es trobés en congressos i en grups de treball amb persones molt reconegudes en el seu camp. Una de les vegades va coincidir amb el que és actualment el seu cap, l'Andrew. Ell ja li va posar l'ull a sobre i li va mig insinuar que a Amèrica hi hauria feina per a ell. I, efectivament, al cap de poc temps vam rebre el mail que ens confirmava aquesta tasca a la Universitat de Cornell a Ithaca, NY. 

I per tot això estem, actualment, vivint aquesta experiència americana. 

Espero que ja tingueu més informació i ja entengueu que hi fem en aquests nous "worlds"de "God".

Fins aviat Bloggers!

HALLOWEEN...

Diuen que Halloween és una festa que aqui a Amèrica els encanta, que ho tenen molt per la mà, que hi dediquen hores a decorar i etc, etc,... doncs ahir a les 7:00 p.m ja ho tenia tot preparat. Bossa amb xuxes per la canalla, porta decorada per a rebre el Halloween, disfressa de por per a rebre a tothom que truquès a casa dient: trick or treat! Doncs aquí no va passar ni Déu nostrusenyor!!! Estic indignada!!! 

Vaig parlar amb molta gent, em van dir que a Catalunya els trucaven a totes hores demanant candys, un amic que tinc a New Orleans també, per les fotos del Facebook tothom va tenir el seu moment Halloween...doncs aquí, a Ithaca, res de res! Morts de fàstic!! 

Així que, he decidit no adaptar-me més a les costums d'aquest país! Si volen Halloween tindrán Castanyada i si volen Christmas tindran Nadal, amb les seves nadales, pastorets amb barretina i amb senyera a l'esquena! 

Perdoneu el meu estat, però jo m'ho havia treballat... mireu les proves...

Estimats Bloggers, espero que no m'hagueu de trobar més en aquest estat...

Fins aviat!