ROAD TRIP TO FLORIDA!

Ja hem començat el nostre viatge de Nadal! Ja estem en marxa cap al Sud, Florida ens espera! 

De moment, ens hem recorregut la part nord del nostre viatge. Passant per Philadelhpia i parant a Washington DC. 

A Philadelphia hi hem passat una nit. Vam arribar-hi diumenge a les 14h (5h de viatge), vam deixar el cotxe i agafant el tren vam arribar al centre per instal.lar-nos a Applehousing, un alberg juvenil molt recomanable per viatjar. Un cop explicades totes les indicacions de l'alberg vam decidir anar a dinar i fer la ruta de la Independència. Vam passar per la Independence Hall per veure un video de la història de la independència d'Amèrica, o sigui, com Amèrica va passar de tenir colònies a tenir Estats Independents i acabant per la gran visitada Liberty Bell, una campanota trencada on tothom vol fer-se fotos de manera indiscriminada i impacient. Un cop feta la vistia obligada vam veure Philly de nit arribant al City Hall (Ajuntament). Això si que es un bon ajuntament! Un bon palau amb quatre pisos d'alçada amb decoracions a l'estil greco-romà rodejat per escultures eqüestres de grans conqueridors. Vam passar per Chinatown per meravellar-nos del món xinès, això si que es un gran bazar xinès!!

Dormida la primera nit amb mal de cap i llums que no s'apagaven, ens hem llevat deicidits per acabar de veure quatre coses que ens interessaven de Philly i desprès cap a la capital d'Amèrica, Obama's House o sia, Washington DC.

Una vegada instaurada la constitució, les llibertats britàniques del poble Americà i decidida la separació independent d'estats van dir: ens faria falta una ciutat que fos el centre neuràlgic de comandació d'aquest gran país que hem creat així que, Maryland posa una mica d'aquí i Virginia una mica d'allà i en aquest tros de terra hi construirem Washington!! Construir una ciutat de nou on hi viuen 400.000 persones i on en dies de "work" superen els 4.000.000! No m'he equivocat no! Es així! America is diferrent! Oi tant!

Ara estem allotjats a un altre alberg juvenil anomenat Duo housing, també molt recomanable! És com estar a casa, tens una cuina per fer-te el menjar i un menjador fantàstic on menges en comunitat. Aquesta nit hem fet amics japonesos. Hem conegut una parella de japonesos, Risa i Shinishi que han estat dos anys a Honduras (així que parlen spanish) fent de mestres i ara donen la volta al món. Dos japonesos més que estan de viatge i un noi americà. Hem tingut un sopar molt entretingut, divertit i cultural, hem après una mica de japonès i tot!! 

I ara, que tenim una estona lliure ens posem al dia de tot, blog inclòs! Demà tenim dia mogut per anar a visitar tots els monuments importants de la ciutat (White House, Pentagon, Memorial...) els museus els visitarem dimecres, demà dia de Nadal està tot tancat.
Demà al blog us penjarem les fotos de la visita a la Washington institucional.

Bona nit Bloggers!!!

THANKSGIVING DAY (Dia d'Acció de Gràcies)

Diuen que el dia d'Acció de Gràcies ve de la primera vegada que es van creuar les cultures europees i americanas (aborígens). Quan els europeus van arribar a Amèrica es van trobar amb el final de temporada de collita dels aborígens americans, com a unió i arribada dels europeus a Amèrica van compartir menjars on d'aquí va sortir el dia de Thanksgiving, un dia d'unió i de gràcies on la base és el menjar i la unió de les persones.

Així que, com no podia ser menys, nosaltres també haviem de celebrar aquesta tracició americana tant arrelada. Aquí és molt típic convidar a les persones a taula per aquest dia, ells s'asseguren que ningú no es quedi sense companyia familiar per celebrar-lo. Pregunten als nouvinguts, a gent que saben que no tenen familia a Amèrica (com nosaltres) si tenen taula per compartir. A nosaltres, el jefe del Jordi, l'Andrew i la seva dona Nicole, ens van convidar per Thanksgiving Day. 

Va ser curiós que, la setmana passada, un company de feina del Jordi també ens va oferir taula per celebrar Thanksgiving però ja li vam dir que ens havien convidat. Tot i que no vam anar a casa d'aquest noi, ell estava ben content de que tinguessim una familia que ens acollís. Ja us dic que per ells aquest dia és tant important com Nadal. És increible!!  

Doncs...dijous...22 de novembre (per mi un dia especial, Santa Cecilia, la meva patrona, patrona dels músics) pel matí ben d'hora (com sol dir en Guardiola) ens vam llevar amb el Jordi per cuinar el plat que duriem a taula (és molt típic que tohom ha de dur alguna cosa cuinada, recordeu que originariament és va crear el dia com a intercanvi de cultures i menjar) nosaltres, vam cuinar una quiché (plat francés) que la Montse Nicu amb mooolt d'amor i paciència em va explicar com fer-la! (Gràcies Montseta) 

Un cop acabada la quiché (que per cert, ens va quedar boníssima) vam empolainar-nos i cap a Keuka Park a casa de l'Andrew i la Nicole. Ells també havien convidat uns amics (ben peculiars, s'ha de dir...) que vivien allà mateix. 

Vam fer un bon dinar, ens vam menjar el magnífic Turkey (o sia, Gall d'indi) i desprès d'unes quantes copixueles de vins internacionals (s'ha de dir que tots eren europeus o sudamericans) i feta la foto de grup a la taula vam passar un dia de Thanksgiving autèntic i americà!

                                            

Fins aviat Blogger!

QUE SOU CATALANS??

Ahir divendres, el Jordi i jo, ja teniem programat des de feia un mes anar a veure un concert, el concert de Nadal del Cor Chorale de la Universitat de Cornell. 

És el cor de la uni on hi poden cantar totes les persones vinculades a Cornell, ja siguin profes, alumnes, staffs, spouses... així que, fa un mes, vaig enviar-li un mail al seu director per a que em fes una audició per entrar-hi. Ahir desprès del concert vaig parlar amb ell i al Gener em farà l'audició. Quines ganes!!

Lo curiós del dia d'ahir va ser a la sortida del concert. Estàvem a fora de l'esglèsia Sage Chapel, intentavem abrigar-nos (fa un fred que pela, ahir ja va nevar de valent!!) i entre paraules i frases catalanes sentim... QUE SOU CATALANS???? El Jordi i jo ens vam mirar sorpresos i vam contestar...sí...una dona de bracet d'un noi indi ens diu: Ahh doncs jo també!!! Encara no ens ho podem creure... 

Parlant parlant, ens pregunta: d'on sou? El Jordi respon: de Casserres i l'Anna de Lleida. Ella ens contesta: Jo també sóc de Lleida, em dic Lourdes Casanova. Encara no surto de la meva sopresa!! Ens assegura que a Ithaca hi ha dos catalans més, un és l'economista Germà Bel (un economista molt important, catedràtic de la UB i que en ocasions ha sortit per la Tv3 fent apel.lacions a l'estat actual econòmic) i ens comenta que un dia farem un sopar de germanor de catalans a Ithaca!! Ens va donar el seu mail per a tenir el contacte. 

Desprès de parlar-ne em comenta: Potser coneixes al meu germà? és el dermatòleg Casanova!! Increible! ja que aquest Dr. Casanova és el dermatòleg on la meva mare hi ha anat tota la vida!!! 

Es ben bé que el món és un mocador!!! A més a més, la Lourdes canta al Cor Chorale!! Increible!

Un cop arribats a casa...el Jordi i jo encara no ens creiem el què ens havia passat... i vam arribar a la conclusió que no podem anar tant tranquils per Ithaca pensant que no ens entenen!! :)

Us deixo unes fotos del concert!

                 

                     

Fins aviat Bloggers!!

#25N

Després del 25N ve el 26N, oi?

Això diuen, desprès del 25 ve el 26 i desprès el 27...i es que al cap i a la fi, tot passa... i com diu un amic meu "tal dia farà un any", i és ben veritat. Ha estat una jornada intensa, l'hem viscuda lo més forta que la podriem viure i des del principi ja ha estat un Odissea per nosaltres, han estat per tots els catalans unes eleccions senyalades al calendari històric d'un mateix. 

Com molts ja sabeu, hem tingut els nostres petits grans problemes per a poder exercir el nostre dret a vot. Per sort, el Jordi, va poder votar dissabte a últim moment però jo, malauradament, no ho he pogut fer. Tot i així, al final, aquest matí he pogut trobar una ànima bondadosa que ha decidit anar a votar per mi (vaig fer un video on demanava aquesta ajuda i explicava lo important que és anar a votar) Gràcies!

Per fer un petit resum del que hem viscut avui, la sensació ha estat... estar molt a prop del nostre país. 

Hem preparat a la taula del menjador un desplegament informàtic que ens ha ajudat a estar al dia de tot el que passava a les eleccions 2012. Jo tenia al portàtil, en primera plana, el canal Tv3 posat en directe des del Palau del Parlament, en un raconet de la pantalla hi tenia el Twitter, en una de les pestanyes de l'explorador el Facebook per poder comentar la jugada amb els amics connectats i en un altre raconet, els meus pares amb Skype comentant l'escrutini. El Jordi tenia al seu ordenador portàtil el Facebook, el Twitter i el Photoshop per anar retocant fotos i montatges que anava penjant al Facebook, a l'Ipad hi escoltàvem la radio (Rac1 per les eleccions i a Rac105 el fútbol Barcelona-Llevant) i a la mateixa Ipad i a l'Iphone hi teniem la gran aplicació que ha fet la Generalitat per seguir en el moment l'escrutini de cada municipi i comarca. 

L'escrutini ha estat molt ajustat i interessant. Fins a l'últim moment no han quedat clares les coses, i els escons s'han repartit fins al final. Mentre s'anàven escrutant els vots, amb el Toni Santiago compartiem sensacions i emocions...ara el PP empatat amb PSC, ara ERC no acaba de sortir, que si C's treia massa vots...ha estat divertit, entretingut i amb la sensació d'estar molt a prop de tot i de la nostra terra. Mentrestant, amb els cosins del Jordi (Marquets i Torretes) també comentavem la jugada pel Whatsapp.

Una gran jornada electoral envoltats de gent i de milions de sensacions i nervis. 

Al final la cosa s'ha acabat de decidir i la realitat ha estat que, el poble català ha pogut parlar a les urnes  i ha decidit posar-ho difícil als polítics. Seria tant simple si ho fèssin com a Amèrica...dos candidats i punt! però s'ha de dir que llavors no hi haguès hagut la emoció que hem tingut a Catalunya. 

Resultats provisionals al Parlament. (encara falten els vots per correu i mirar les irregularitats que han hagut durant tot el dia, falses paperetes, paperetes d'altres comicis insertades, paperetes dobles...)

Bona nit Bloggers!! i...

Visca Catalunya!! Independent!!! (si pot ser!)

ENTREVISTA AL DIARI REGIO7

Benvolguts,

Avui, amb el permís de la propietària del Blog em prenc la llibertat d'escriure per primera vegada i presentar-vos una entrevista que avui mateix (Dijous, 22 de Novembre de 2012) s'ha publicat al Diari Comarcal Regió 7. Ens fa molta il.lusió i per això hem pensat que a vosaltres també us en faria. A més a més descriu molt bé la zona i les experiències en aquesta nova terra d'aventures.

Disfruteu-lo.

(Jordi) amb el consentiment de l'Anna. Jeje.

DIVENDRES I DISSABTE D'EMOCIONS!!

Hi Bloggers!

Estic realment emocionada...he viscut la primera sessió de sociabilització de la meva persona... era divendres i desprès d'un llarg dia per casa fent feina, roba, planxa... el Jordi m'envia un missatge i em diu: Anna, prepara't i vine'm a buscar al bus que anirem a fer una cervesa al Big Red Barn. A On? Sí dona, allà on et vaig dir que els estudiants i staffs de la uni van a fer la cervesa que els divendres costa 1$!! Ho heu sentit bé amics, cervesa a 1$ (0,80 centims/euro) 

Em canvio, m'arreglo, em poso maca i... a buscar al Jordi a la parada de bus. Aparquem i...entrem al Big Red Barn.

Imagineu-vos: un local de fusta, amb tres o quatre entrades, dos pisos, taules i cadires de fusta, una barra amb una màquina enregistradora que cobrava dollars per un tub, dos nois carregant files de gots de plàstic interminables amb dos tipus de cervesa, una taula rodona on pots servir-te tantes vegades com vulguis (GRATIS!!!) tres tipus d'acompanyament (natxos amb salsa mexicana, patates ondulades i palometes) que es van carregant a base que s'acaben i ni uuuuuna taula ni cadira buida per poder seure! Estava pleeeeee a petar!!!!! 

Una vegada vam trobar algun lloc petit, sota una finestra, ens vam prendre les nostres cerveses i les nostres racions de tapes de patates. El Jordi em comenta: "Veus aquell noi indi? és diu Vinay i puja i baixa amb mi al bus que va a Geneva. És un noi molt maco i és un dels que em dóna conversa (que aquí ja és estrany)" 

Al cap d'una estona, s'apropa i ens diu que si ens volem afegir a la taula on és ell amb uns amics i la seva xicota. A mi se'm van il.luminar els ulls!! Per fi parlaré amb gent que no és el meu marit! Estic realment emocionada!! 

Desprès d'una hora i escaig de xarrera amb el Vinay i la seva xicota, l'Elena una noia alemana, un canadenc i un puertoriquenyo (que parlava espanyol) on vam parlar sobre Catalunya, la independència, la llengua, els estudis, hobbys i com no el temps, ens vam despedir vora les 7 de la tarda, que ja tancava el garito...a les 7!!! nosaltres que tanquem els bars a la una de la matinada com a molt d'hora...aquests americans van a un altre ritme...ja ho veieu... 

Però...sopresa...ells l'endemà anaven a veure el Hoquei sobre gel...ens comenten: voleu venir amb nosaltres?? SIIII!!!!! clar!!!

Dissabte matí, últim partit de temporada d'hivern de Football (vam perdre) i per la tarda un partit emocionant de Hoquei Gel. Un esport on tot s'hi val. Es reparteixen llenya per un tub i pocs gols. Vam empatar 1-1. Va ser una estona molt interessant!!! Hoquei amb bona companyia. Fins la pròxima.

Fins ben aviat Bloggers!

PD: aquí us deixo el link d'un video... és molt més impactant veure-ho en directe! Tot un estadi cantant a una!! no es pot negar que ells ho senten...

SETMANA MOGUDETA

Hola a tothom!!

Aquesta setmana passada no vaig fer cap entrada nova al Blog. Primer de tot, disculpar-me. Gràcies a alguns seguidors que m'han insistit en fer nova entrada, em trobo avui davant de l'ordenador per explicar-vos la passada setmana. 

He estat malalta...si...el meu primer estat negatiu de salut a terres americanes. Alguns se'n van enterar pel Facebook, altres per skype...però vaig estar la setmana passada de dimarts a dissabte malaltona. 

La setmana passada la iniciava, com sempre, anant a pilates (era dilluns), la classe genial, l'estona de relaxació pilatera amb la profe escultural (que es diu Selina, clar que té un nom) va anar fantàstica!! Vaig passar el dia molt bé... però l'endemà ja vaig veure que la meva panxa no tenia la mateixa reacció natural de cada dia. Mal estar, sensació de pesadesa, no tenia molta gana...vaig pensar: "potser estas nerviosa perque demà marxa el Jordi cap a Itàlia" si, si, ho heu llegit bé, cap a Itàlia. El Jordi ja tenia muntat aquest viatge a Itàlia de cinc dies per rebre un premi per la seva tesi. Així que, em tocava dur-lo el dimecres a Syracuse a agafar el vol que el duria a Europa. Jo em quedava sola cinc dies...i ja els iniciava malament. La primera nit S.J (Sense Jordi) febre, mal de panxa, tremolins, diarrees...fatal...

I així vaig estar la resta de la setmana, soleta a casa i passant un calvari de gastrointeritis aguda... em marxa el marit i emmalalteixo... 

Així que, no tenia molts ànims per escriure al blog.

Ara ja estic recuperada, aquesta setmana explicaré les coses endarrerides que tenia en ment.

Gràcies per l'atenció Bloggers.

I els que demà feu vaga ànims amb la protesta i els que no en feu també esteu en el vostre dret. 

Fins aviat!!! 

DISSABTE DE CASCADA

Com aprofitar el dissabte quan fa mal temps?? Fent una excursió de bon matí!!

Què fem demà Jordi? Doncs com que farà molt fred i potser plou, per que no anem a fer una excursió a veure les Taughannock Falls!!

Així que, de bon matí, ens llevem, fem el cafè, ens posem el "tabardo"(que diria la meva mare) pels de no Lleida és un abric de tapar, uns guants, gorro, unes bones bambes, esmorzar i...cap a caminar!!

Un cop arribats al "Taughannock Falls State Park", hem aparcat el cotxe i hem engegat el camí cap a la cascada, perque diu "falls"en plural però només n'hi ha una de "fall"... de graaan "fall"

Desprès de caminar 15minuts (graaaaan caminada) ens hem encarat a les Taughannock Falls! s'ha de dir que impressionen, ara que ha estat plovent durant molts dies, baixava una gran cortina d'aigua. Quan el Jordi hi va anar el mes passat, no hi havia tant aigua...

Desprès de contemplar la cascada, ens hem fet unes fotos amb el paisatge i cap a esmorzar. Ha estat una passejada ben bonica de tardor.

Fins la pròxima Bloggers!

HI HAVIA UNA VEGADA...

"Hi havia una vegada un noi i una noia que feia molt temps que es coneixien. Havien anat a viure junts, havien emprès molts camins, van conèixer molta gent, tenien molts projectes i molts per fer, tenien il.lusions i aventures per fer i saber... i un dia, d'allò més inesperat, va arribar una notificació... tenien una nova vida per conèixer, un lloc molt diferent de tots el que havien anat vivint i amb unes aventures noves per emprendre. Ho van parlar, ho van mirar, remirar, s'ho van pensar molt i desprès de donar moltes voltes a totes les possibilitats, van decidir acceptar aquest nou camí que la vida els havia posat davant, fins i tot es van casar!! ;)"

I aquesta és la història del Jordi i l'Anna! 

Nooooo, que encara queda molt per explicar...aquesta és la historieta que els hi contariem als nens però per a què tots ho entengueu, ara ho explicarem amb totes les dades.

Pels que no ho sabeu, el Jordi desprès d'estudiar tot lo estudiable, va decidir fer el doctorat. Una aventura de cinc anys que ens ha dut moltes alegries i alguns moments no tant bons. Han estat cinc anys molt durs, tant pel Jordi com per mi. Ell dedicava gran part del seu temps a la Tesi, una tesi d'investigació sobre noves tecnologies aplicades al món de l'agricultura, a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Castelldefels (A Castefa jejeje)

Aquesta tesi va fer que ell creixés com a professional de la matèria (maquinària agrícola) i que en moltes ocasions es trobés en congressos i en grups de treball amb persones molt reconegudes en el seu camp. Una de les vegades va coincidir amb el que és actualment el seu cap, l'Andrew. Ell ja li va posar l'ull a sobre i li va mig insinuar que a Amèrica hi hauria feina per a ell. I, efectivament, al cap de poc temps vam rebre el mail que ens confirmava aquesta tasca a la Universitat de Cornell a Ithaca, NY. 

I per tot això estem, actualment, vivint aquesta experiència americana. 

Espero que ja tingueu més informació i ja entengueu que hi fem en aquests nous "worlds"de "God".

Fins aviat Bloggers!

HALLOWEEN...

Diuen que Halloween és una festa que aqui a Amèrica els encanta, que ho tenen molt per la mà, que hi dediquen hores a decorar i etc, etc,... doncs ahir a les 7:00 p.m ja ho tenia tot preparat. Bossa amb xuxes per la canalla, porta decorada per a rebre el Halloween, disfressa de por per a rebre a tothom que truquès a casa dient: trick or treat! Doncs aquí no va passar ni Déu nostrusenyor!!! Estic indignada!!! 

Vaig parlar amb molta gent, em van dir que a Catalunya els trucaven a totes hores demanant candys, un amic que tinc a New Orleans també, per les fotos del Facebook tothom va tenir el seu moment Halloween...doncs aquí, a Ithaca, res de res! Morts de fàstic!! 

Així que, he decidit no adaptar-me més a les costums d'aquest país! Si volen Halloween tindrán Castanyada i si volen Christmas tindran Nadal, amb les seves nadales, pastorets amb barretina i amb senyera a l'esquena! 

Perdoneu el meu estat, però jo m'ho havia treballat... mireu les proves...

Estimats Bloggers, espero que no m'hagueu de trobar més en aquest estat...

Fins aviat!

SEMBLA QUE NO PASSARÀ PER AQUÍ!

Bona nit Bloggers,

Ara mateix estava mirant el recorregut de l'huracà Sandy i per la nostra gran sorpresa, sembla que el fort temporal que ve des de Canadà ha fet desviar la seva trajectòria cap al Nord, deixant de banda l'estat de NY. Aqui us deixo una captura de pantalla que he fet del USA Weather.

Com podeu veure, la ruta deixa Ithaca ben lluny de qualsevol pronòstic de grans i tropicals pluges i tempestes. He de donar la raó a una persona que em va dir: "res, ja veurás que seran quatre gotes!" Fantàstic Jordi Cebolla, sort que al final no m'hi vaig jugar res! :)

Així que ja veieu, canvi de plans...potser si que demà podré anar sense problema al Gym! Que bé!!!

Bona nit Bloggers!

PD: demà prometo fer la crònica de la feina del Jordi i les raons professionals que ens van dur aquí a Ithaca.

Primer dia de Gym!!! I no l'últim!!

MENTE SANA IN CORPORE SANO

Això és el que intentes repetir-te quan tornes del gimnas...mente sana in corpore sano...mente sana in corpore sano...potser si que mente sana però el corpore...ja veurem demà com està de sano...

Avui ha estat el primer dia de gimnàs. A les 12'15 estava buscant com una boja el Teagle Hall, entre pluja i molt fred. Quan finalment l'he trobat he anat a la recepció a que em donèssin la pulsera per fer una de les classes col.lectives a les quals m'havia plantejat anar. Pilates!

Un cop han obert la porta i ha entrat la "teacher"li he dit: Excuse me...it's my first day...I don't know that I have to do... Ella, una noia rossa amb ulls blaus amb unes malles ben apretades i un cos escultural, amablement m'ha dit: Come with me, take a mant and one roll and put on the floor, wherever you want. 

He agafat la manta i l'estora, m'he posat a prop d'on ella havia col.locat la seva i m'he assentat a esperar. Mentre, anava mirant com les altres noies ja estiraven i feien certes posicions d'escalfament...a la qual més professional. Dins meu pensava: "Ai mare, on m'he posat"...

La teacher rossa de les cames esculturals s'ha posat el micro de diadema i amb una veu lleugera, suau i delicada ha explicat cada pas que haviem de fer. Inspirar, expirar, inspirar, expirar...cames arrupides, cames estirades, toca't la punta del nas amb el dit gros del peu esquerra i desprès relaxa't...semblava que estiguès jugant al Twister... quan les meves abdominals ja es queixaven nomès pensava: "Som-hi Anna, tu aguanta, que dintre d'unes classes tindràs les cames i l'abdomen com la teacher perfectament esculpida" és una manera fàcil de fer-te a la idea del dolor i de lo en baixa forma que et trobes. Però jo en cap moment he defallit, he fet les posicions i figures que feia la teacher. 

Una vegada acabada la classe i mentre em posava els kets per sortir de l'aula, se m'ha apropat la teacher i m'ha dit, amb la seva millor cara: "you are very strong, for your fisrt time you are in form..." vaja, ara em diu que m'ha vist en forma i que estic forta!! veus, la meva alegria!!! Qui m'ho havia de dir, la teacher rossa escultural i ben esculpida m'ha donat ànims per estar uuuuuna miiiica més a prop de la seva figura! Thanks teacher!!

Desprès, com que no n'he tingut prou, me n'he anat a fer la compra. Per preparar-nos per l'huracà. Previsions de menjar i d'aigua per si se'n va la llum i l'aigua corrent. 

Un cop dinada, encafetada i skypeada amb tothom, m'he tornat a posar els kets i cap al Apple Common a fer la segona classe de gym: Zumba!! 

Aquesta sí que m'ha acabat de destrossar. He arribat a l'aula i una noia india, també molt ben esculpida, s'ha posat el micro de diadema i entremig de ritmes llatins, Ricky Martins i David Guettas... ens ha fet moure l'esquelet, que no se ni com encara tenia músculs. Tot i així, m'ha agradat molt el Zumba. Balles amb moviments fitness i rítmics i cremes i sues lo que no tens. La zumba teacher em mirava i m'anava dient que "good job!!" també per ser la meva primera classe. També s'ha de dir que contra les 4 americanes que tenia al voltant era molt fàcil guanyar... la gent que tenim sang llatina se'ns nota ens els moviments!! ni la salsa, ni el merengue, ni el cha cha cha, ni ritmes com aquests, se'ns resisteixen!! 

Així que, aqui teniu la crònica del meu dia al Gym. Us he de dir que, en principi, demà tenia programada més feina fitness però em sembla que, de ben segur, em quedaré a casa a reposar.

Encara no se com he pogut escriure tantes línies....em fan mal fins i tot les ungles!

Una forta abracada Bloggers!!

Mente sana in....zzZZZzZZzz....

LET'S GO RED!!

LET'S GO RED!! Go, go, go, Go Cornell!!!

Avui ha estat un dia molt interessant, hem assistit al nostre primer partit de Football Americà dels Big Red de Cornell University!! Si si, football americà, el que nosaltres coneixem com a Rugby!! Per ells el Rugby es fa dir Football i el Football és el Soccer (coses dels americans)

Ha estat molt espectacular, nomès arribar una gran munió de gent que esperava per entrar, tot i fer fred la gent s'ha abrigat i ha anat a animar al seu equip. Hi havia cotxes aparcats fent un bon dinar, fiambreres, amanides, beguda... i fins i tot, algun valent, ha dut la barbacoa portàtil amb el camping gas endolladet (americanades). 

Prop del camp, una aglomeració de persones vestides de vermell, amb unes gorres blanques i equipats amb instruments de vent i percussió: la banda de Cornell! un centenar? I tant!!! Flautes, trompetes, saxos, tubes, trombons, tambors, bombos, carrillons, metal.lòfons, oboès, clarinets... increïble!!

Un cop a dins de l'estadi, en un costat del camp, els aficionats de Princeton (l'equip visitant) i a l'altra grada els hinches de Cornell (l'equip local) un mosaic de gent vermellosa que ocupava la gran part de l'estadi! Per cert, un amiguet voltava per les grades... Teddy Bear!! 

                                     
                                                     

Un cop ben asseguts (s'ha de dir que molt estadi però els seients de metall sense esquena...durs d'aguantar, més d'un duia unes cadires plegables ben modernes per estar més còmode, i el que no, una bona manta o l'abric) s'ha iniciat la batalla de bandes. Tant els de Cornell com els de Princeton duien directors ben eixerits, que amb grans moviments de brac havien de dirigir les bandes! Aquí teniu el link del video. 

Desprès de la bona música, surten els nostres gladiadors!! Tiarros ben fornits, amb cascs i espatlles ben equipades i amb ganes de menjar-se el món. S'ha de dir que tenim uns bons homenots a Cornell!

Iniciem el partit, tot sembla anar bé...7 a 7, 14 a 14, 21 a 21, 28 a 28... i de cop, TOUCH DOWN de Cornell!!! Siiiii!!! 34 a 28! Fallem el tir entre pals que ens posaria a 35 a 28... tant és... nooooo!!! TOUCH DOWN de Princeton... 34 a 34 i... 34 a 35! tir entre pals d'un punt per a Princeton!! Falten 4 minuts per acabar el partit... pilota per Cornell....la perdem!!! No!! falten 3 minuts... recuperem la pilota!! Sii!!! Falta un minut... no hi ha manera d'avancar a la zona vermella...així que...tir entre pals i... 3 PUNTS per a Cornell!!!! 37 a 35!!! Falten segons... Princeton refusa la possessió i... 

CORNELL GUANYA EL PARTIT!!! 

Per ser el nostre primer partit de Football Americà ha estat molt interessant, emocionant i divertit!!! 

Ja veieu, aquí a Ithaca no perdem pas el temps!!

Ens veiem aviat Bloggers!!

Go Go Go, Cornell Go!!!

SANDY

Com bé ja sabreu per les notícies, al nostre estat de Nova York han donat alerta d'emergència per l'arribada del huracà Sandy. (Frankenstorm)

Ahir ja van donar informacions de que s'acosta des del sud del país i que farà una volta per tot l'estat. 

Escric al blog per informar-vos i sobretot tranquilitzar-nos tots.

Han donat l'estat d'emergència a la ciutat de Nova York, ja que l'huracà arribarà per mar i tenen por que hi hagi inundacions a tota la costa de la ciutat. Han fet tres zones de colors, on el vermell és màxima alerta, el groc és possible inundació i el verd podria haver alguna retruc d'aigua. Han col.locat diferents punts de trobada en forma de triangles (camps base) per a refugiar als que estiguin en perill d'inundació. 

Pel que fa a la resta de l'estat, els que ens trobem més al nord, estem en alerta però sense molt riscs, ens arribarà en efecte de tempesta tropical amb forts vents, molta pluja i possible neu. (segurament serà en dimecres) Alerten sobretot  a la gent que viu a prop dels rius, ja que amb la quantitat d'aigua que caurà podria haver desbordaments. Aquí teniu l'enllac del "Ithaca Journal" on explica totes les precaucions que s'han de tenir.

Realment, encara que hagi estat un huracà que ha arribat de manera inesperada, estan molt ben preparats en aquest país. Tothom ja ha donat les informacions necessàries i la gent està conscienciada de tot. Així que, patim menys. 

Aquest és el mapa de la trajectòria del huracà. 

Si voleu seguir la evolució del huracà, podeu fer-ho a travès d'aquest link: USA Wheater

I, des de Catalunya, al 324.cat també en fan el seguiment. 

Esperem que tingueu tota la informació i sobretot que us tranquilitzeu, nosaltres ens en anem a veure el football!! :)

Bon cap de setmana!! "Be water my friend"

INICIEM EL VIATGE...

New York, Embaixada, vot per correu, skyline, Ithaca, Octubre, tardor, fred, sol, novetats, americanades, universitat, tràmits...

Semblen moltes coses per anar tranquils pel món...  Avui ha fet una setmana que vaig arribar a Ithaca. El Jordi ja porta aquí vora dos mesos, ell ja està més adaptat al nou microclima americà. Ha estat una setmana plena d'emocions i de corredisses. Hi havia masses coses a fer. Arribar i anar directe al gra. El Jordi ja feia temps que planejava tot el què haviem de fer quan jo arribès. Així que, un cop instal.lada a casa i amb el "jet lag" superat, de cap a la feina. 

Vam visitar el campus. No us podeu imaginar les sensacions que provoca estar en un lloc tant gran, on "sembla"que tothom té clar on anar i qué fer, on els edificis són enormes, on la gent desprèn una harmonia civil i comunitària impressionant... és un lloc realment molt admirable. Hi ha llocs per a tot, auditoris, biblioteques, botigues, edificis exclusius per estudiants, instal.lacions esportives per tots els esports possibles per fer i per haver...

Desprès de visitar el Campus, ja vam fer la nostra primera aparició cultural a la Universitat. Durant el nostre "tour"pel campus, al terra anàvem visionant unes pintades molt colorides...què era? CONCERT!!! A l'auditori (un dels molts que tenen) Statler feien el concert d'un grup a capella anomenat "Key Elements" , un grup d'alumnes de Cornell que ens van deleitar amb un registre de peces musicals interpretades únicament amb la veu. Fantàstic!! (us deixo l'enllac si clikeu al seu nom)

Desprès va venir el cap de setmana, teniem el temps per poder fer les compres necessàries per a la casa, per a la "furnish", així que vam agafar el cotxe i cap al Mall. Allí vam comprar la roba pel llit, roba i kets i "furnish"per la nevera. Déu meu, quins preus!!! no cregueu que a Amèrica la cosa està millor, els preus es disparen en menjar!! Beneit Mercadona! 

Diumenge, dia de descans... a casa de l'Andrew (el jefe del Jordi) i la Nicole (la dona del jefe del Jordi) a dinar. Una horeta de camí per anar a Jerusalem (NY county). Un bon dinar amb una bona companyia. Ens vam sentir moooolt ben acollits. Gràcies a l'Andrew i la Nicole tenim la majoria de les coses necessàries per casa (plats, gots, cadires, taules, material de cuina...) han estat encantadors. 

I aquests últims dies hem acabat d'equipar la nostra vida i fer els últims tràmits. Jo m'he apuntat al Wellness de Cornell, faré groupal fitness class (la meva intenció és fer Pilates, Zumba i Yoga) a veure que tal el dilluns, ja us explicaré :) 

I aixó és tot, nomès dir-vos que us escric des del meu nou MacBook Pro (regalet del Jordi), emocionada!! :p

Fins aviat bloggers!