ROAD TRIP TO FLORIDA (2)

Hola Bloggers!

Perdoneu que fins a data d'avui no hagi actualizat el blog...he estat bastant desconectada del món bloggero...

Us dec i em dec a mi mateixa acabar d'explicar-vos el viatge de Nadal que varem fer cap a Florida. 

Un cop acabada la nostra estada a Washington DC, amb amics a la motxilla i al mail i facebook (gràcies per ser allà Shohei, Camille, Kim, Aaron, Alice Rho, Yun, va ser una nit fantàstica i innoblidable) vam continuar el nostre camí cap a la costa. Haviem de començar a dormir a la furgoneta ja que anàvem a buscar el bon temps.

Vam fer cap a Norfolk (Virginia) un poble coster amb una gran història naval. Allà varem visitar la ciutat i vam encaminar-nos a les illes que recorren la costa Est pel bell mig de l'Atlàntic. La nostra idea era recorrer aquestes estilitzades illes per poder contemplar la immensitat de l'oceà, i vam poder comprovar que la passada del Sandy havia fet molt mal a aquell ecosistema. Hi havia parts de la carretera que estàven tallats per culpa de dunes de sorra que havien estat arrossegades fins entrada la costa, desenes de munts de brossa (fustes, sofas, cadires...) que havien estat transportades per la gran marea... un cop arribats al final de la illa, la nostra manera de tornar cap al continent era agafant un ferry. 

Un cop arribats al port del ferry hi havia "delays" d'una hora. Quan passava aquella hora ens tornaven a comunicar que ens haviem d'esperar una hora més. Desprès de tres intents d'espera vam decidir tornar enrere fins a Norfolk (3 hores) i agafar la carretera del continent fins a Jacksonville (Carolina del Sud). Així ho vam fer. Vam arribar a Jacksonville, amb unes hores més a l'esquena, i allí vam passar la nit. 

L'endemà al matí vam enllestir el viatge d'anada arribant a Orlando (Florida). Varem buscar un hotelet i vam decidir passar el dia a la platja. Ens vam calçar les xancles i la màniga curta (sí, ho heu llegit bé, màniga curta i xancles a ple desembre...increible eh!) i desprès de passejar per la platja i contemplar els casuals de luxe que hi havia a peu de costa vam anar al Dowtown de DisneyWorld. Vam passejar per les botigues i varem comprar les entrades pel Magic Kingdom de DisneyWorld!!!! 

L'endemà va ser el dia "where the dreams come true" on els somnis es fan realitat. Vam passar el dia envoltats de màgia, princeses Disney, Mickey, Pluto, Minnie, Pato Donald...Oooohhh vaig tornar a ser nena per un dia. Em vaig remontar a la meva infantesa d'una manera tant especial...llàstima que el Jordi potser no ho gaudís com jo...ell és poc de Disney...per no dir gens!! 

Entre tot això no podem oblidar que el dia que passàvem entre màgia i somnis a les 12 de la nit ja passariem a ser any 2013!! 

Així que un cop acabada la passejada immensa pel parc de DisneyWolrd, ens en vam dirigir cap a l'hotel, vam engegar la televisió i vam celebrar el Fi d'Any amb tota la gent que es trobava a Times Square (NYCity)!! Desprès de 30 minuts de celebració...ZZzzzZZzz vam caure morts al llit i vam dormir fins l'endemà.

ROAD TRIP TO FLORIDA!

Ja hem començat el nostre viatge de Nadal! Ja estem en marxa cap al Sud, Florida ens espera! 

De moment, ens hem recorregut la part nord del nostre viatge. Passant per Philadelhpia i parant a Washington DC. 

A Philadelphia hi hem passat una nit. Vam arribar-hi diumenge a les 14h (5h de viatge), vam deixar el cotxe i agafant el tren vam arribar al centre per instal.lar-nos a Applehousing, un alberg juvenil molt recomanable per viatjar. Un cop explicades totes les indicacions de l'alberg vam decidir anar a dinar i fer la ruta de la Independència. Vam passar per la Independence Hall per veure un video de la història de la independència d'Amèrica, o sigui, com Amèrica va passar de tenir colònies a tenir Estats Independents i acabant per la gran visitada Liberty Bell, una campanota trencada on tothom vol fer-se fotos de manera indiscriminada i impacient. Un cop feta la vistia obligada vam veure Philly de nit arribant al City Hall (Ajuntament). Això si que es un bon ajuntament! Un bon palau amb quatre pisos d'alçada amb decoracions a l'estil greco-romà rodejat per escultures eqüestres de grans conqueridors. Vam passar per Chinatown per meravellar-nos del món xinès, això si que es un gran bazar xinès!!

Dormida la primera nit amb mal de cap i llums que no s'apagaven, ens hem llevat deicidits per acabar de veure quatre coses que ens interessaven de Philly i desprès cap a la capital d'Amèrica, Obama's House o sia, Washington DC.

Una vegada instaurada la constitució, les llibertats britàniques del poble Americà i decidida la separació independent d'estats van dir: ens faria falta una ciutat que fos el centre neuràlgic de comandació d'aquest gran país que hem creat així que, Maryland posa una mica d'aquí i Virginia una mica d'allà i en aquest tros de terra hi construirem Washington!! Construir una ciutat de nou on hi viuen 400.000 persones i on en dies de "work" superen els 4.000.000! No m'he equivocat no! Es així! America is diferrent! Oi tant!

Ara estem allotjats a un altre alberg juvenil anomenat Duo housing, també molt recomanable! És com estar a casa, tens una cuina per fer-te el menjar i un menjador fantàstic on menges en comunitat. Aquesta nit hem fet amics japonesos. Hem conegut una parella de japonesos, Risa i Shinishi que han estat dos anys a Honduras (així que parlen spanish) fent de mestres i ara donen la volta al món. Dos japonesos més que estan de viatge i un noi americà. Hem tingut un sopar molt entretingut, divertit i cultural, hem après una mica de japonès i tot!! 

I ara, que tenim una estona lliure ens posem al dia de tot, blog inclòs! Demà tenim dia mogut per anar a visitar tots els monuments importants de la ciutat (White House, Pentagon, Memorial...) els museus els visitarem dimecres, demà dia de Nadal està tot tancat.
Demà al blog us penjarem les fotos de la visita a la Washington institucional.

Bona nit Bloggers!!!

THANKSGIVING DAY (Dia d'Acció de Gràcies)

Diuen que el dia d'Acció de Gràcies ve de la primera vegada que es van creuar les cultures europees i americanas (aborígens). Quan els europeus van arribar a Amèrica es van trobar amb el final de temporada de collita dels aborígens americans, com a unió i arribada dels europeus a Amèrica van compartir menjars on d'aquí va sortir el dia de Thanksgiving, un dia d'unió i de gràcies on la base és el menjar i la unió de les persones.

Així que, com no podia ser menys, nosaltres també haviem de celebrar aquesta tracició americana tant arrelada. Aquí és molt típic convidar a les persones a taula per aquest dia, ells s'asseguren que ningú no es quedi sense companyia familiar per celebrar-lo. Pregunten als nouvinguts, a gent que saben que no tenen familia a Amèrica (com nosaltres) si tenen taula per compartir. A nosaltres, el jefe del Jordi, l'Andrew i la seva dona Nicole, ens van convidar per Thanksgiving Day. 

Va ser curiós que, la setmana passada, un company de feina del Jordi també ens va oferir taula per celebrar Thanksgiving però ja li vam dir que ens havien convidat. Tot i que no vam anar a casa d'aquest noi, ell estava ben content de que tinguessim una familia que ens acollís. Ja us dic que per ells aquest dia és tant important com Nadal. És increible!!  

Doncs...dijous...22 de novembre (per mi un dia especial, Santa Cecilia, la meva patrona, patrona dels músics) pel matí ben d'hora (com sol dir en Guardiola) ens vam llevar amb el Jordi per cuinar el plat que duriem a taula (és molt típic que tohom ha de dur alguna cosa cuinada, recordeu que originariament és va crear el dia com a intercanvi de cultures i menjar) nosaltres, vam cuinar una quiché (plat francés) que la Montse Nicu amb mooolt d'amor i paciència em va explicar com fer-la! (Gràcies Montseta) 

Un cop acabada la quiché (que per cert, ens va quedar boníssima) vam empolainar-nos i cap a Keuka Park a casa de l'Andrew i la Nicole. Ells també havien convidat uns amics (ben peculiars, s'ha de dir...) que vivien allà mateix. 

Vam fer un bon dinar, ens vam menjar el magnífic Turkey (o sia, Gall d'indi) i desprès d'unes quantes copixueles de vins internacionals (s'ha de dir que tots eren europeus o sudamericans) i feta la foto de grup a la taula vam passar un dia de Thanksgiving autèntic i americà!

                                            

Fins aviat Blogger!

QUE SOU CATALANS??

Ahir divendres, el Jordi i jo, ja teniem programat des de feia un mes anar a veure un concert, el concert de Nadal del Cor Chorale de la Universitat de Cornell. 

És el cor de la uni on hi poden cantar totes les persones vinculades a Cornell, ja siguin profes, alumnes, staffs, spouses... així que, fa un mes, vaig enviar-li un mail al seu director per a que em fes una audició per entrar-hi. Ahir desprès del concert vaig parlar amb ell i al Gener em farà l'audició. Quines ganes!!

Lo curiós del dia d'ahir va ser a la sortida del concert. Estàvem a fora de l'esglèsia Sage Chapel, intentavem abrigar-nos (fa un fred que pela, ahir ja va nevar de valent!!) i entre paraules i frases catalanes sentim... QUE SOU CATALANS???? El Jordi i jo ens vam mirar sorpresos i vam contestar...sí...una dona de bracet d'un noi indi ens diu: Ahh doncs jo també!!! Encara no ens ho podem creure... 

Parlant parlant, ens pregunta: d'on sou? El Jordi respon: de Casserres i l'Anna de Lleida. Ella ens contesta: Jo també sóc de Lleida, em dic Lourdes Casanova. Encara no surto de la meva sopresa!! Ens assegura que a Ithaca hi ha dos catalans més, un és l'economista Germà Bel (un economista molt important, catedràtic de la UB i que en ocasions ha sortit per la Tv3 fent apel.lacions a l'estat actual econòmic) i ens comenta que un dia farem un sopar de germanor de catalans a Ithaca!! Ens va donar el seu mail per a tenir el contacte. 

Desprès de parlar-ne em comenta: Potser coneixes al meu germà? és el dermatòleg Casanova!! Increible! ja que aquest Dr. Casanova és el dermatòleg on la meva mare hi ha anat tota la vida!!! 

Es ben bé que el món és un mocador!!! A més a més, la Lourdes canta al Cor Chorale!! Increible!

Un cop arribats a casa...el Jordi i jo encara no ens creiem el què ens havia passat... i vam arribar a la conclusió que no podem anar tant tranquils per Ithaca pensant que no ens entenen!! :)

Us deixo unes fotos del concert!

                 

                     

Fins aviat Bloggers!!

#25N

Després del 25N ve el 26N, oi?

Això diuen, desprès del 25 ve el 26 i desprès el 27...i es que al cap i a la fi, tot passa... i com diu un amic meu "tal dia farà un any", i és ben veritat. Ha estat una jornada intensa, l'hem viscuda lo més forta que la podriem viure i des del principi ja ha estat un Odissea per nosaltres, han estat per tots els catalans unes eleccions senyalades al calendari històric d'un mateix. 

Com molts ja sabeu, hem tingut els nostres petits grans problemes per a poder exercir el nostre dret a vot. Per sort, el Jordi, va poder votar dissabte a últim moment però jo, malauradament, no ho he pogut fer. Tot i així, al final, aquest matí he pogut trobar una ànima bondadosa que ha decidit anar a votar per mi (vaig fer un video on demanava aquesta ajuda i explicava lo important que és anar a votar) Gràcies!

Per fer un petit resum del que hem viscut avui, la sensació ha estat... estar molt a prop del nostre país. 

Hem preparat a la taula del menjador un desplegament informàtic que ens ha ajudat a estar al dia de tot el que passava a les eleccions 2012. Jo tenia al portàtil, en primera plana, el canal Tv3 posat en directe des del Palau del Parlament, en un raconet de la pantalla hi tenia el Twitter, en una de les pestanyes de l'explorador el Facebook per poder comentar la jugada amb els amics connectats i en un altre raconet, els meus pares amb Skype comentant l'escrutini. El Jordi tenia al seu ordenador portàtil el Facebook, el Twitter i el Photoshop per anar retocant fotos i montatges que anava penjant al Facebook, a l'Ipad hi escoltàvem la radio (Rac1 per les eleccions i a Rac105 el fútbol Barcelona-Llevant) i a la mateixa Ipad i a l'Iphone hi teniem la gran aplicació que ha fet la Generalitat per seguir en el moment l'escrutini de cada municipi i comarca. 

L'escrutini ha estat molt ajustat i interessant. Fins a l'últim moment no han quedat clares les coses, i els escons s'han repartit fins al final. Mentre s'anàven escrutant els vots, amb el Toni Santiago compartiem sensacions i emocions...ara el PP empatat amb PSC, ara ERC no acaba de sortir, que si C's treia massa vots...ha estat divertit, entretingut i amb la sensació d'estar molt a prop de tot i de la nostra terra. Mentrestant, amb els cosins del Jordi (Marquets i Torretes) també comentavem la jugada pel Whatsapp.

Una gran jornada electoral envoltats de gent i de milions de sensacions i nervis. 

Al final la cosa s'ha acabat de decidir i la realitat ha estat que, el poble català ha pogut parlar a les urnes  i ha decidit posar-ho difícil als polítics. Seria tant simple si ho fèssin com a Amèrica...dos candidats i punt! però s'ha de dir que llavors no hi haguès hagut la emoció que hem tingut a Catalunya. 

Resultats provisionals al Parlament. (encara falten els vots per correu i mirar les irregularitats que han hagut durant tot el dia, falses paperetes, paperetes d'altres comicis insertades, paperetes dobles...)

Bona nit Bloggers!! i...

Visca Catalunya!! Independent!!! (si pot ser!)

ENTREVISTA AL DIARI REGIO7

Benvolguts,

Avui, amb el permís de la propietària del Blog em prenc la llibertat d'escriure per primera vegada i presentar-vos una entrevista que avui mateix (Dijous, 22 de Novembre de 2012) s'ha publicat al Diari Comarcal Regió 7. Ens fa molta il.lusió i per això hem pensat que a vosaltres també us en faria. A més a més descriu molt bé la zona i les experiències en aquesta nova terra d'aventures.

Disfruteu-lo.

(Jordi) amb el consentiment de l'Anna. Jeje.

DIVENDRES I DISSABTE D'EMOCIONS!!

Hi Bloggers!

Estic realment emocionada...he viscut la primera sessió de sociabilització de la meva persona... era divendres i desprès d'un llarg dia per casa fent feina, roba, planxa... el Jordi m'envia un missatge i em diu: Anna, prepara't i vine'm a buscar al bus que anirem a fer una cervesa al Big Red Barn. A On? Sí dona, allà on et vaig dir que els estudiants i staffs de la uni van a fer la cervesa que els divendres costa 1$!! Ho heu sentit bé amics, cervesa a 1$ (0,80 centims/euro) 

Em canvio, m'arreglo, em poso maca i... a buscar al Jordi a la parada de bus. Aparquem i...entrem al Big Red Barn.

Imagineu-vos: un local de fusta, amb tres o quatre entrades, dos pisos, taules i cadires de fusta, una barra amb una màquina enregistradora que cobrava dollars per un tub, dos nois carregant files de gots de plàstic interminables amb dos tipus de cervesa, una taula rodona on pots servir-te tantes vegades com vulguis (GRATIS!!!) tres tipus d'acompanyament (natxos amb salsa mexicana, patates ondulades i palometes) que es van carregant a base que s'acaben i ni uuuuuna taula ni cadira buida per poder seure! Estava pleeeeee a petar!!!!! 

Una vegada vam trobar algun lloc petit, sota una finestra, ens vam prendre les nostres cerveses i les nostres racions de tapes de patates. El Jordi em comenta: "Veus aquell noi indi? és diu Vinay i puja i baixa amb mi al bus que va a Geneva. És un noi molt maco i és un dels que em dóna conversa (que aquí ja és estrany)" 

Al cap d'una estona, s'apropa i ens diu que si ens volem afegir a la taula on és ell amb uns amics i la seva xicota. A mi se'm van il.luminar els ulls!! Per fi parlaré amb gent que no és el meu marit! Estic realment emocionada!! 

Desprès d'una hora i escaig de xarrera amb el Vinay i la seva xicota, l'Elena una noia alemana, un canadenc i un puertoriquenyo (que parlava espanyol) on vam parlar sobre Catalunya, la independència, la llengua, els estudis, hobbys i com no el temps, ens vam despedir vora les 7 de la tarda, que ja tancava el garito...a les 7!!! nosaltres que tanquem els bars a la una de la matinada com a molt d'hora...aquests americans van a un altre ritme...ja ho veieu... 

Però...sopresa...ells l'endemà anaven a veure el Hoquei sobre gel...ens comenten: voleu venir amb nosaltres?? SIIII!!!!! clar!!!

Dissabte matí, últim partit de temporada d'hivern de Football (vam perdre) i per la tarda un partit emocionant de Hoquei Gel. Un esport on tot s'hi val. Es reparteixen llenya per un tub i pocs gols. Vam empatar 1-1. Va ser una estona molt interessant!!! Hoquei amb bona companyia. Fins la pròxima.

Fins ben aviat Bloggers!

PD: aquí us deixo el link d'un video... és molt més impactant veure-ho en directe! Tot un estadi cantant a una!! no es pot negar que ells ho senten...